La Soletat

La Soletat.

Aquell sentiment que tots correm per fugir i que tard o d'hora sempre ens acaba agafant perquè com tot èsser viu morim en la més plena soletat del nostre ser.
Com podem combatre aquest pesar que ens omple la soletat?

Alguns, omplent aquest buit amb el treball, d'altres l'omplent amb una vida de vici i festa, d'altres amb dones i uns pocs en altres aspectes de la vida com la natura, l'amor i un sinfi d'altres ventalls.

Per mi i la meva experiencia, ja que no es la primera vegada que m'enfronto a una soletat de lo més profunda, no esta tant lluny de quedar-se gelat per dins i acabar essent absorbit per qualsevol dels tòpics esmentats més amunt.

Tornar-se un persona freda, absorbida pel treball i que només es desviu per un treball que en el fons li esta donant una falsa aparença de superació a la soletat i per mi, passa el mateix quan intentes omplir el buit amb mala vida i amb l'alcohol i les drogues, tot son falses aparences que només camuflen la buidor que donà la soletat.

Àfan de superació no? seria un bon motiu per sortir del la buidor de la soletat?

o potser la clau esta fer-ho per un altre persona que no siguis tu mateix?

Jo crec que en aquest punt només pots fer les coses per tu mateix i no pels demés.

La veritat que no se com sortir-ne sense pagar cap tipus de preu per haberme deixa't atrapar per la soletat.

Però espero que al llarg dels dies la venci, almenys fins que hem torni atrapar.

Deixeu sempre una espelma encessa al fons del vostrè cor per poder trobar la llum en els moments de foscor més negre dintre la vostra ànima.