La mort

Mai he sabut escriure bè, mai he sabut expressar els meus sentiments i sobretot mai he sabut entendre que faig amb aquest mòn de paper.

Per mi aquest moment que em poso davant del meu Personal Computer és molt dur començar escriure tot allò que m'angoixa i hem fa rallar la olla a pressió que tinc al meu cap, últimament que vist com la meva vida s'enfonsava com un pilar de paper, com hem quedava sense energia per res i com al fons del meu cor surgia la paraula fi.
Tot això m'ha fet en part una mica més fort i ara hem trobo que posar-me a escriure no hem costa tant i m'han donc contà que tinc moltes coses amagades dintre meu i que ara per falta de força cridant sortir de les meves entranyes i cridan cada dia més alt.
He perdut tota la meva energia vital, vull pensar que he estat robat per un vampir chupa energia vital i que aquest ara ma deixa't lliure perque ja no pot absorbir re més de mi.
Però la veritat es bastant més sòrdida i trista.
He perdut una part de mi, una part que m'ha deixa't buit per dintre i en aquesta buidor poquet a poquet s'acabarà omplint amb la part meva que ha pogut sobreviure a tal hecàtombe.
De cop i volta tot són records i res es buidor, es una de les sensacions més extranyes que hi han al mòn, almenys per mi.
Espero que la mort sigui més dolça i menys amarga, ja que per mi, aquesta sensació és la més extranya, amb diferencia, ha totes les amargos que he tingut al llarg de la meva vida.